EL PREGON Traducción al castellano

<

i>Esta es una traducción libre al castellano del pregón de las Fiestas y Ferias de Sóller del año 1982 del que soy autor al igual que la traducción y que leí en transcurso de un acto solemne desde el altar mayor de la Iglesia Parroquial de San Bartolomé. la noche de un domingo 2 mayo de aquel año /i>

>"A la memoria de mis padres Juan y Rosa que me inculcaron el amor a Dios y a la Patria

NUESTRA PATRIA TRIUNFANTE VOLVERA SER LIBRE Y PROSPERA ATRÄS ESTOS ENEMIGOS SUYOS TAN UFANOS Y TAN SOBERBIOS

!

Magnifico Señor Alcalde, Il.lustrisim Señor Consejero, GentilesValentes Donas, Distinguidas Autoridades.Amigos y Amigugas .Pueblo de Sóller

.

Agradezco en primer lugar a Andreu Arbona Pizà, Pregonero de las Fiestas del año pasado, sus amables palabras.Espero que ellas, correspondan a sus sentimientos

Me presento en esta tribuna del Pregón de Nuestras Ferias, donde año atrás me han precedido ilustres personalidades de nuestras letras y hombres de ciencia y en este Templo consagrado a Dios, hace casi cinco siglos por nuestros padres, testimonio vivo de nuestra historia con el deje afrancesado del país que me vió nacer y a donde mis progenitores habían emigrado .Con el respaldo y la confianza sinembargo, que los dignísimos concejales de la Comisión de Cultura del Ayuntamiento de esta querida población, han depositado en mi persona.

Me presento, no, como han señalado algunos periódicos como el "vecino de Fornalutx" que lo soy y a mucha honra, pero como un descendiente de este Valle que gracias a Dios no pierde el encanto verdoso de sus olivares ni el aroma perfumado de sus huertos .. Como un hijo de este valle que tiene sus dieciséis apellidos, más inmediatos, profundamente arraigados en las entrañas seculares de la Roqueta Mallorquina.

(Apellidos como Estades (Prom Moncaira o Bartola) Bisbal, Solivellas, Alberti, Bennasser, Arbona, Llaneras,Escalas Montaner, Bisquerra, Maestro, Mayol (de Can Borràs), Barceló, Mayol y Coll, todos de autentico cuño mallorquín. bien arraigados, la mayoría de ellos, en los liibres parroquiales y los pergaminos de los archivos del Valle.)

Y me presento no para hacer ningún acto de humildad hipócrita y esteril.Me presento consciente de que quizás no tenga una fisonomía de galán de cine ", para afianzar, a pesar de todos los obstáculos y todas las ironías, el orgullo de quien por las leyes de la genética lleva la sangre de los antiguos linajes y la hidalguía del pueblo de donde salieron, entre otros héroes de aquel tiempo atrás, Margalida Costurer, Bartomeu Estada de Son Puça o Joan Arbona del Raig,.

Es para mi una satisfaccció hacer este recuerdo del patriotismo de nuestros antepasados ​​en esta iglesia dedicada al Apostol San Bartolomé, nombre llevado por bastantes ascendientes mios.En esta iglesia que, muchos otros pueblos de Mallorca envidian tener para ellos. Donde hay una capilla de San Sebastián con las armas de mi Familia.

Es una satisfacion rendir, ante ustedes, homenaje al sacerdote Pere Bernat, hijo de mi Fornalutx ancestral y, como tal, hijo del Valle de Soller, el cual como responsable de esta Santa Casa y Custodio de las Sagradas Formas impedió con el auxilio del Supremo Creador que estas fueran profanadas por los enemigos de nuestro país y de la Santa Fe Católica

.

Bien sabemos el papel desarrollado por el cristianismo entre la gente hispánica. Papel que habremos de admitir no de fue tan negativo si nos damos cuenta que de generación en generación, los sollerenses, merecedores de este nombre, nos hemos acercado a nuestro Sant Cristet, buscando consuelo, buscando salud. Y como dijo nuestro poeta no hemos dejado de postrarnos a los piés de la Nuestra Señora de la Victoria para que "como Madona de un Santo Hogar ,hiciera fecundas nuestras raíces". Sollerenses, Amigos que me escuchais.¡ Hijos de Sóller! "Hoy cantamos y las glorias loamos de nuestros antepasados". Así hablaba, con ocasión del IV Centenario, Mateo Oliver Maimó,natural de Felanitz,pero sollerense de adopción que fue tantos años Director de la Banda de Música de nuestra Ciudad y manuense de las Casas Consistoriales

.

¡Honor, pues, a los antepasados ​​que, lucharon en este pueblo, defendiendo vínculos arraigados en el alma y su corazón noble!

No tengo la pretención de contaros nada que no hayan escuchado de pregoneros dotados de más títulos académicos y, sobre todo, de más fluidez de palabra.Es imposible que nombre todos los hitos de aquella memorable epopeya que ocurrió hace cuatrocientos veintiún años.Pero convencido de mencionarlo ante vosotros de modo íntimo a fin de que nunca se permita el olvido de una página tan bella de nuestro ayer.Antes al contrario deseo que, esta página no se borre de su memoria ni de la memoria de sus hijos.

¡Salve, pues, oh pueblo de héroes! ¡Salve oh patria inmortal! El próximo once de mayo se cumplirán cuatrocientos veintiún año (1561) de la Era Cristiana, siete meses y un día que mi ascendiente Gabriel Mayol adquiriera la heredad que hasta finales del siglo pasado (XIX), fue de mis mayores , constituyendo el sello caracteristico del linaje que llevo; mil setecientos o mil ochocientos hombres entre turcos y argelinos, capitaneados por un renegado calabrés como Luca Gallena, más conocido por el nombre musulmán de Ochiali , oficial de la Armada de Dragut, al servicio del Sultán de la Septima Puerta desembarcaron al claro amanecer ,en el lugar llamado Ses Puntes, dispuestos a robarnos nuestros bienes, profanar nuestros hogares y deshonrar nuestras doncellas. Eran aquellos comandos de piratas y aventurers, un ejército extranjero, hermanos de raza y religión, de aquellos que, antes de la Gloriosa Jornada Liberadora del 31 de Diciembre de 1229 cuando la Cruz y el Pendón de los cuatro palos de sangre empezaron a ondear sobre las Torres de la Almudaina, habían usufructuado esta tierra que ya había sido cristiana anteriormente .. Venían para llevarse los ahorros de nuestros abuelos y para hacer cautivos, pero tal vez, también con la idea vengativa de volver usurpar nuestra lar. Y convertirnos en esclavos de un Culto conocdo por su fanatismo y su fatalismo

.

La Providència no permitió semejante afrenta. Y todo un pueblo de campesinos, pescadores y artesanos se alzó en armas contra el invasor. Junto a Dragut, Ochiali y Yusuf, Joan Angelats era un sencillo "capitán de lanzas, caballerías y corazas". Y lo mismo diremos del alaroner Pere Frau, del buñolense Inyac Garcia y del santamariense Jaume Barceló que, como buenos soldados del Reino de Mallorca, respondieron a la llamada de la Corona representada por el Virrey Rocafull.Y acudieron en ayuda de nuestra Libertad y de nuestra Voluntad de seguir siendo leales a la Majesd del Rey de las Españas

.

La Armada de Dragut i de Yusuf, con sus veintitrés tres navíos. Esta misma armada que un año antes, día por día, había derrotado la flota al servicio de nuestro Rey, del Rey de las Españas, en la isla tunesina de Djerba (2), no podía compararse con el grupo improvisado de hombres armados que mandaba el Capitán Angelats.Y entre los cuales tan sólo, Antoni Soler, nombrado sargento mayor y ayudante de capitán, era como veterano de los ejércitos del Emperador Carlos V, el UNICO que tenía experiencia en estrategia militar. Pero estos modestos oficiales como el Capitán Angelats o el Sargento Soler. Estos guerreros, un poco obligados como Lorenç Castanyer, Pere Bisbal, Guillem Soler (Bescuit) de Binibassí, Joan Torres (Salaverd), Baromeu Mayol (de la Baronía), Antoni Arbona del Raig, (fornalugense, señor de la antigua heredad de Monnáber y del que soy descendiente directo del linaje principal de su casa.actualmente extinguido en las ramas varoniles), Antoni Puigderrós (Alcanet), Jaime Oliver (Beferut), Miquel Canals , Nicolás Moronxo, Joan Casasnovas (Tamany) y tantísimos otros que alargarían demasiado la presente lista con el escaso armamento que disponían y la casi nula ayuda recibida de fuera, salvo la colaboración de bunyolins, santamariers, y alaroners, cuyos servicios al parecer no fue necesario utilizar, tenían para si la fuerza de la razón. La razón moral que siempre poseen todos aquellos que defienden no una patria abstracta iimaginaria, sino un lugar bien concreto. Un lugar

humilde quiza pero que para ellos es el más hermoso de la tierra, porque este lugar es tierra, sudor y vivienda

.

Ellos no pretendían

recompensas materiales. Ellos no ambicionaban ni títulos ni condecoraciones.Ellos no soñaban pasar a la posteridad como héroes de ninguna batalla. Tampoco los capitanes Luis Daoiz y Pedro Velarde creían ser héroes de la Independencia Española cuando el 2 de mayo de 1808, hace exactamente ciento setenta y cuatro años, iniciaron la sublevación del pueblo madrileño contra la tiranía del Gran Duque de Berg (3) y el intrusismo extrangerizante de los Bonaparte.

Todos aquellos sollerenses que en 1561 formaron parte en aquella memorable jornada de Sant Ponç, recorriendo huertos y sembrados de nuestro valle, ennobleciéndo, con su bravura, lugares de nuestra toponomia como el Campo de s'Oca, el Puente de En Barona, el Coll de S'Illa, la Alquería de Sa Figuera, donde un grupo de ellos encontró mesa y mantel en casa del honorable propietario Guillem Alcover-Bardi.de Can Tamany, testigo permanente del patriotismo y de la honra de la Mujer Sollerense, o calles como las de Sa Mar, de Alou del Ravall o de Can Malcuinat, no buscaban glorias Mundanas. Sólo los movía Cumplir con el deber de defender la propia herencia. Todo este mundo sencillo de parientes y vecinos, amigos y conocidos, con el que se cruzaban a diario . Es por ello que al oír el Capitán Joan Angelats decirles que "los traidores malvados enemigos de nuestro Señor Dios, quieren tiranizar sus casas, robar sus bienes, deshonrar sus esposas, e hijas, y cojerlas en cruel e inicua cautividad "no hacia falta suplicarlos para que cumplieran con la obligación de buenos hijos, buenos vecinos, de rechazar aquella ola estéril y extranjera que las caía encima.

Como lo más natural del mundo tenían conciencia de patria. Hijos de una raza honesta y fuerte, diría Mossen Costa i Llobera, el poeta de Formentor, no quisieron ser apóstatas. Permitidme, queridos compatriotas, que interrumpa estarelación de nombres, datos, metas y circumstàncies.I pase a describir cuál era la Mallorca, la España politica que había en el siglo XVI. Cuando los moros en 1561 quisieron intentar de nuevo las experiencias del Palmer, de Campos en enero de 1528, de Pollensa en 1550, de Valldemosssa en octubre de 1552, de Andratx al año siguiente y de Alcudia en octubre de 1551 y en mayo de 1558, todas ellas, por suerte nuestra infructuosas, Felipe de Habsburgo llevaba por renuncia de su padre el Emperador Carlos V, las Coronas de nuestro Alto Rey Jaime el Conquistador y de Fernando III, el Santo Rey, de Castilla .. Más conocido por Felipe II, número que le correspondía siguiendo la corona castellana, dejó fama de monarca discutido por sus criterios fundamentalista intolerantes en materia religiosa. Pero faltariano al respecto debido al rigor histórico y a la verdad escueta de las matemáticas, si no reconocíamos que durante el reinado de Felipe II, y de casi todos los principes de la Casa de Austria, todas nuestras institucioneutóctonas funcionaban con normalidad.

Bajo el cetro de este rey, modelo de monarcas absolutos. Este rey que habría encendido la mecha al auto da fe de su propio hijo si, este último, hubiera abandonado la fe católica. Mallorca, con las islas hermanas de Menorca y de Ibiza-Formentera, tenía instituciones de gobierno propias. La Carta de Franquicias, promulgada el 1 º de marzo de 1230 por el Conquistador, seguía siendo la Constitución propia de este reino. El Virrey, comandante supremo de las fuerzas armadas, era el representante del Rey y como tal,residía en el antiguo palacio de los reyes mallorquines, el palacio de la Almudaina. Tenía el tratamiento de "Espectable". El Gran y General Consejo era el Parlamento de la isla. Estaba integrado por muchos magníficos jurados y por consejeros que reperesentaban los estamentos militares, ciudadanos, mercaderes y menestrales de la sociedad mallorquina. La mayoría de estos parlamentarios eran moradores de la capital. la Ciudad de Mallorca o sea lo que hoy nombramiento Palma, Palma de Mallorca o simplemente Ciudad., Pero los pueblos de la parte foránea, como el nuestro, tenían su representación propia.. Pere Martorell, Pere Vallori y Tomeu Pagés en tiempo del Emperador, padre del monarca reinante, representaban a Sóller en este parlamento insular. La Universidad de Mallorca, consistorio de la "Ciutat" y de toda la isla, era el gobierno de ese Reino. Las demás villas también tenían su propia universidad, su propio gobierno. En frente de la Universidad estaba el Bayle Real.Aquest por un privilegio firmado el 15 de julio del any1381, por el Rey de Aragón Juan l º, era nombrado de Real Orden. El Bayle Real estaba auxiliado por jurados que venían ser los tenientes de alcaldes o los ministros del Gobierno del Reino. Había jurados de mano mayor y de mano menor en representación de la ciudad o pueblo propiamente dicha, así como jurados de mano mediana. Los barrrios o alquerías como eran, entonces en Sóller, Fornalutx, Sa Figuera, Castelló, Biniaraix, Binibassí, etc, también tenían en conjunto un jurado que los representaba, Era el jurado de mano foránea. Finalmente, en el entorno de cada jurado, estaban los consellers.Per otro lado tenemos la Audiencia Real que, con el Veguer delante suyo, administran Justicia en nombre del Rey y como Rey de Mallorca.

El Reino de Mallorca es parte integrante de la Corona de Aragón. La lengua catalana es la lengua oficial de este reino en medio del mar. El estandarte de los cuatro palos de gules en campo de oro, que llevaban los antiguos condes de Barcelona y sus sucesores los Reyes de Aragón, es la bandera oficial de este mismo reino. El derecho público y el derecho privado se aplican de acuerdo con los " usatges" (costumbres) de Cataluña. En cuanto lo relacionado a la hacienda púiblica, esta es competencia del Procurador Real.En 1561 ocupaba este cargo Jordi de Sant Joan.

Todos los años, y como mandaba la pragmática dada, el 14 de agosto de 1447, por el Rey Alfonso V, el Magnánimo, de Aragón y que con el nombre de "saco y suerte", venía a ser la Ley Electoral del época, después de la elección de los jurados y de los consejeros de la Universidad, se elegían los clavarios ordinarios y extraordinarios. Ellos tenían que recaudar, custodiar e intervenir los fondos pecuniarios de su ciudad o vila.Hacer los giros expedidos por los jurados como ordenadores del pago resultante del gasto público. Los clavarios venían a ser unos depositarios pero con más autoridad y autonomía .. Los contadores también eran designados, cada año, y su cometido era fiscalizar las cuentas dadas por los jurados y cuidar del el dinero de la hacienda municipal. (La tarea de los clavarios y los contadores no hace falta decir que no era nada agradable, entonces).

Señoras y señores. Hace ocho años, y por esa misma ocasión que celebramos, Josep Maria Llompart decía, en su memorable Pregón de nuestras Ferias: "La Tierra de Mallorca, referido a la época que describimos, no derrochaba leche y miel, su aire no era azucarado como un jarabe sino amargo como el "sever". Si bien no comparto el juicio de valor de este admirado luchador por la defensa de nuestra catalanidad como ha demostrado ser, desde siempre, el Poeta de Mondragó, sería un error, muy grave, no reconocer las dificultades que por culpa de nuestro Rey o por las incursiones piratas de los moros, tenía que sufrir nuestro pueblo, Así Alvaro Santamaria y Arandes, en su documentadísimo estudio sobre "el Valle de Sóller y la Mallorca del Siglo XVI" nos habla de las penurias que pasaban nuestros antepasados ​​..

Ciertamente cuando el Capitán Angelats "rogaba a la Virgen, de ser buen escudo en el combate preservando la de toda herida mortal" y pedía a cada uno de sus soldados el cumplimiento del deber, no todo era Haway y Bombay. Sabemos que la temporada 1559-1560 la cosecha de aceitunas, producto principal de la comarca, había sido muy pesima. (Valorada sólo en trescientas veinte y cinco libras). Estaba de actualidad una lista de salarios del tiempo del Virrey Gaspar de Marrades queno era nada halagueña.. Para cavar la tierra los hombres cobraban tres sueldos y las mujeres un sueldo y dos denarios.Un maestro de albañilería cobra de cinco sueldos y seis dinero a seis sueldos.La siega del trigo era un poco mejor pagada .. Seis sueldos los hombres ii dos sueldos y dos dinero las mujeres. Los trabajadores no cualificados cobraban un jornal de tres sueldos. Se trabajaba desde el amanecer hasta la puesta del sol. Esto de las "vacaciones pagadas" era una "conquista social" que ni remotamente soñaban los más optimistas. Sólo se descansaba los domingos y fiestas religiosas de guardar.La obligación de los empleados y los jornaleros era la de trabajar y obedecer los dueños quienes ellos, además de pagarles el jornal, debían procurarles alojamiento y "velar por su buena conducta ". La huelga, por supuesto, no existía como "derecho". (Ahora, este derecho ", había, a veces d, quien lo tomaba a expensas suyas). Así lo demuestra una ordenanza del Sr.Virrei del año 1550: Los hombres de jornal por haberlo que quieren dejar de hacer faena, sabiendo que están obligados a hacerla, en gran daño, de aquellos que los pagan y de la cosa pùblica ". Por el contrario, los impuestos, las contribuciones al erario publico, ellos, no tenian desperdicio. Para empezar estaba la imposición "que grababa con dos diners por libra la venta o traspaso de propiedades inmobiliarias y efectos mobiliàrios.Un otro gravamen era el" vestical "que iba sobre las exportaciones de tejidos, carnes y pescaderías; vinos, trigo, alials , avena etc, o encima de la compra, venta y redención de censales. Sobre la producción y venta del vino se pagaba el "quinto" equivalente a la quinta parte de su valor. La "sisa" era un impuesto que se pagaba sobre las viandas y fluctuaba, según la calidad del animal entre cuatro o siete dinero. Tampoco podemos olvidar el pago de diezmos sobre los cereales, aceite y aceitunas, la vendimia o las guardas de ganado. Y qué decir del impuesto de la talla? Este rercargo que iba augmentando según aumentaban las necesidades del momento.Un impuesto que acordaron los jurados de la villa con el visto bueno de los demás consejeros y como ordenantes de pagos. Siendo clavario Antoni Mayol, para el periodo comprendido entre 1560 y 1561, se cobraron unas mil ciento cincuenta libras en concepto de tallas. El clavario que era elegido en Sóller ídem villas foráneas, todos los años, Cobraba este impuesto. Después él rendía cuanta ante los oidores de cuentas o contadores. Base impositiva de esta contribución eran los "STIM" o evaluación de la propiedad tanto inmobiliaria como mobiliaria. Pero no de toda la propiedad, sino de aquella que pertenecía a vecinos que vivieran en el valle o fuera de ella, en tanto que esta propiedad propiertat hubiera adquirida después del 24 de julio de 1461. O sea cien años antes de nuestra inmortal hazaña. Los jurados y los clavarios tenían cuidado de poner los "STIM" al día todos los años.Y cada diez años se hacía una revisión general.Tot contribuyente que no estuviera de acortd con la valoración asignada por la junta estimador, podía quejarse , presentando adecuada protesta a ante los Corretgidors del Valle. La decisión se podía recurrir ante el Bayle de la Villa, el cual también tenía atribuciones judiciales. y en última instancia al Señor Virrey o su Lugarteniente. Pero nuestro pueblo, este pueblo sollerense, estos súbditos foráneos del Reino de Mallorca, olvidará miserias iinjusticias.Olvidará la carestía de la vida y la subida continúa de precios a la hora del peligro y de la amenaza . Un instinto innato de conservación, un cierto sentimiento tribal exaltará el noble patriotismo de hombres con Pere Bisbal (Garrova), el Padre Baró, Llorenç Castanyer, Pere Ferrà (Petit), el fornalugense Joan Ripoll, o de mujeres, valientes y decididas, como Margalida Nadal o Margalida Custurer. El pueblo de Sóller, un pueblo bien lejos y talvez desconocido por la Corte de Felipe II; un pueblo que frente de la armada invasora sólo disponía de algunas atalayas de observación en el Puerto, el Coll de S'Olla o el Coll de Biniamar, una bombarda en la atararasana del Puerto que diecisiete años antes, habían pagado a Moson Sanct Marti y uina cincuentena, mal contada, de arcabusos, dará el once de mayo de 1561, glortia y lustre a la Corona de las Españas. Todos los que piadosamente han muerto por la patria tienen derecho al recuerdo y a la oración de sus compatriotas. (4) Nunca olvidemos a todos aquellos que, en aquellla hora y al largo de los siglos, han derramado la sangre en defensa de nuestra Libertad . Los muros de este Santo Termplo que se atrevieron a profanar los sicarios del Profeta del Islam, son testigos de la muerte heroica de sacerdotes como Gaspar Miró o Guillem Rotger, caídos valientemente en su defensa .. - "¡Tierra de nuestras luchas.Terra de nuestros amores, de aquí estan los restos de tu glorioso ayer! - (5) En el número que el semanario Sóller editó con motivo de ses bodas de diamante, hay un artículo de un maestro de escuela llamadoo Pere Terrassa, donde entre otras cosas se puede leer: "Amar la patria es amar el Sol, es tener nervios que vibran, es sentir los impulsos de la sangre, es sembrar una rosa de fe o una rosa de amor, es saber que hay un cerebro en nosotros y que en nosotros vive un espíritu. Indudablemente, señoras y señores, este era el patriotismo de nuestros antepasados. Los sollerenses que había el once de mayo de 1561. Queridos amigos. A lo largo de su pequeña pero activa historia, el Valle de Sóller ha dado hijos Ifill que lo han honrado en los campos de la política, de las letras y de las artes. Así, por 1.399 reinando Jaime II, hijo del Conquistador y hermano de Pedro III de Aragón, el sollerense Bernat Mascaroles fue uno de los síndicos del Reino de Mallorca de más fama.Entre 1460 y 1483 sollerenses como Joan Colom, Joan Castanyer, Antoni Trias, Andreu Comes, Bartomeu Arbona, Bartomeu Vidal o Joan Alcover honraron con su presencia, las tareas parlamentarias del Grande y Generak Consejo. Luego en 1514 llegarían Pere Barrera y Damià Deyà. Cuando la guerra de la Independencia de España contra los franceses, un sollerense que no necesita presentación como el Obispo Nadal tomará parte activa en las tareas de las Cortes Constituyentes de 1812, y como Obispo de su Mallorca nativa trabajará para estirpar todos los prejuicios existentes contra los supuestos descendientes de judíos conversos. Y en tiempos más recientes, ya dentro este mismo siglo XX, Jeroni Estades i Llabrés, de la honorable rama de los Estades de la Casanova, hijo y nieto de boticarios, será jefe local del Partido Conservador de Mallorca y Diputado al Congreso. Este año, por cierto el mes de diciembre conmemoraremos el cincuentenario del obito de este patricio que fue el iniciador de la obra del Ferrocarril y su primer director-gerente. A la hora actual, yo pienso que es de todos conocida la labor de Miquel Soler en el, Consejo Insular de Mallorca. Las pinturas de En Gori Bauçà en el siglo XVII y las contemporáneas de Tofol Pizà, de su sobrino político Juli Ramis o de Bernadi Celià enriquecen el arte universal del pincel. Los nombres de Pere Ripoll, archivero de esta parroquia, autor de una "Historia de la Victoria que obtuvieron los de Soller contra los turcos a los 11 de mayo de 1561" escrita en 1652; del cartujo Pere Joan Coll, autor de una "biografía de la Beata Catalina Thomas" 1775; de José Rul.lan y Mir, Joan Pons i Marqués, de Juan Marqués Arbona, de Juan Bautista Enseñat, de Guillem Colom Ferrà, de Guillem Colom Casesnovas, de Miquel Serra Pastor, de Francisco Pérez y Ferrer, de Guillem de Torrella, etc están ligados, para siempre, a la República de las Letras y de las Ciencias. ¡Sollerenses ! Han pasado cuatro-cientos veintun años de aquella histórica gesta. El noble soldado valenciano Guillem de Rocafull, uno de los mejores estratègesen materia de armamento de su época, que representaba la Sombra solitaria y atormentada del huésped del Monasterio del Escorial como Virrey de su Reino de Mallorca, hace rato que reposa su último sueño. También los huesos de su lugarteniente Antonio Forteça, del Veguer de Mallorca Antoni Saforteça, del Procurador Real Jordi de San Juan, del Obispo Didac de Arnedo, del Vicario General Gaspar Baró, del Capitán Joan Angelats, del Sargento Soler, de nuestro Bayle Real Pere Canals , de mi antepasado Salvador Custurer (padre de la heroína Margalida Custurer) en la casa de quien, siempre, se alojaba el Sr.Virrey cada vez que hacía estadas en nuestro valle, de las mismas Valientes Mujeres, de su hermano Joan,fallecido valerosamente, en el campo de batalla, hace muchos años que son polvo. Estimados compatriotas "es de la ceniza y del polvo de nuestros muertos que está hecho el fermento l espiritual de la Patria". Sollerenses podemos enorgulecernos de las epopeyas de nuestros padres, de su espíritu de lucha y sacrificio. "Si hay un país que desde el primer instante tiene derecho a nuestro amor es el nuestro . La Patria eterna de ayer, de hoy ide mañana. El Hogar de nuestros abuelos. Tierra de hombres valientes e intrepidos y buenos que el adversario más obstinado, no ha podido vencer sin dejar de admirarlos ". (6 y 7). Nosotros, decía hace poco el Teniente General Don Guillermo Quintana Lacaci, refiriéndose a toda España en su despedida a una unidad de la Capitanía General de Madrid establecida en Caceres, "nosotros, nuestras ideas, pasaremos, pero nuestra patria seguirá a través de la historia venidera ". Cuatrocientos veinte y un año han pasado de cuando aquel solemne funeral que aquí mismo, Mossen Pere Bernat, mi conciudadano fornalugense, celebraba en ese mismo lugar en preseència del Señor Virrey y de las principales autoridades tanto del Reino como de nuestra Villa por recuerdo eterno de las víctimas. Cuatrocientos veinte y un año han pasado desde que el presbítero Antonio Bisquerra pronunció aquella emotiva oración funebre exaltando la honestidad y la defensa de su pudor que demostró Margalida Nadal. ¡Tu eres la honra de nuestro pueblo! Señoras y Señores. En la hora presente no hay moros que quieran desembarcar en Ses Puntes, o presentar batalla en el Campo de s'Oca o en Es Pomt de En Barona. Actualmente no hay moros que quieran robar el tesoro de esta iglesia o deshonrar nuestras mujeres, madres o hermanas. Pero cuidado. El enemigo no duerme nunca. Es más sutil .¡ Más astuto! A menudo, infiltrado en nuestra misma comodidad, indiferencia o desidia.Cuidado con todas estas personas que pretenden que aquí es inutil hacer. nada. Que las autoridades lo hacen mal. Que obstruyen o despotrican de cualquier cambio que no sea de su agrado .. Que infiltran, a nuestros jóvenes y muchachas ideas negativas irrespetuosas sobre Dios, la patria, la familia, la religión , o la milicia . Que hacen burla de sus simbolos e instituciones, Cuidado con todos esos que no tienen escrúpulos en justificarnos o por lo menos tolerar: drogas, aborto, delitos contra las personas y sus bienes. ¡ En pié sollerenses! Sepamos, siguiendo el ejemplo del Capitán Angelats, de Ses Valentes Dones de Ca'n Tamany, del Padre Baró, decir no a todo aquel que quiera sembrar ideas extrañas a nuestra indiosincracia , contrarias a nuestras creencias o al progreso.Digamos no a todo aquel que pretende no hagamos política para él poder imponernos más fácilmente la suya. Digamos no a los enemigos de nuestra lengua ancestral. Digamos no a los que nos dicen que esta lengua no sirve para nada. Que la normalización lingüística del catalán es atentar contra la unidad de España. ¡ A fuera sin ningún tipo de contemplaciones, estos separadores, de nuestros hogares! Atrás todos esos que desearían que continuemos siendo una Mallorca provinciana.Una Mallorca sin seña de identidad o que ha perdurado esta es que ha perdido esa seña. No a todos esos que a la derecha y la izquierda desearían hecernos regresar a épocas de totalitarismos, de lavados de cerebro, de prohibiciones y manipulaciones del uso de la palabra, de la letra o incluso al del pensamiento. Atrás igualmente a quienes abusando de la libertad crean un clima permanente de inseguridad o de alarma, o pregonan nuevas sensacionalistas que sólo pueden favorecer a los enemigos de la Libertad, de la Democracia y del Imperio de la ley. Muchas cosas, señoras y señores, han quedado en el "tintero" · referente a aquel histórico 11 de mayo de 1561. Me hubiera gustado hablaros de la problemática de sus artesanos,: Zapateros como Pere Pons o el maestro Macià, carpinteros como Miquel Canals, Antoni Canals, o Jaime Castanyer, canteros como Pere Vidal o Jeroni Marsal. Aquella incipiienta menestralía sollerense. Porque no hay que creer, señoras y señores, que la Armada de Ochiali venía a expoliar un pueblo de infelices campesinos que trabajaban por media docena de amos que pasaban el tiempo a jugar a cartas o a cazar tordos. En 1561 no había los avances que disfrutamos hoy. Estaba muy lejano aquel 8 de julio de 1847 en que un carruaje conducido por nuestro convecino Bartomeu Mayol atravesaba , por vez primera, la carretera recien hecha del Coll. En 1561 no había carreteras. Tan sólo caminos de labranza para ir a pie o a caballo, mulo o burro. El analfabetismo iba viento en popa. Incluso personas que ocupaban càrrrec de mucha responsabilidad y prestigio no sabían leer ni escriure.Però es muy probable que el gran esplendor intelectual que debía alcanzar Sóller a finales del siglo diecinueve o a comienzos del actual Siglo XX, con la venida de de las monjas escolapias, los hermanos de La Salle o los Sagrados Corazones, porque no lo dudeis, Sóller, que este es un pueblo pionero en el desarrllo de la cultura en Mallorca. Se deba a la humilde semillita que, en el siglo XVI sembraron aquellos incomprendidos y mal pagados maestros de primeras letras como Antoni Castanyer o el maestro Benet Bauçà. Ellos merecen nuestro homenaje porque pusieron la primera piedra del Soller culto que nos han dejado nuestros padres. Faltatiamos a la verdad y al rigor histórico si no reconociamos que, en 1561, había mucha miseria. Mucha ignorancia, mucha riqueza mal repartida (aunque no tanta como se pretende) puesto que no hay que olvidar que un 50% de las fincas o terrres de cutivo, pertenecían a pequeños propietaris.Més 1561 había una civilización temprana y con todo oscurantismo que se le quiera atribuir, pero civilización al capital al fin. Una civilización en la que ciertamente la comunidad de sacerdotes de esta Iglesia Parroquial o la comunidad de franciscanos observantes del Convento de Jesus han jugado un papel destacado. Señoras y señores. Autoridades! Pueblo en general! Perdonad la extensión de este pregón de la Fiesta Mayor por excelencia. Otros la han hecho, lo harán mejor que mi persona.No os quiero cansar por demasiado más tiempo. Los sollerenses que, coma leones rechazaron la agresión del infiel y del extranjero hasta hacer el sacrificio de sus propias vidas, no lo hicieron porque vivarámos sólo de recuerdos inútiles y de viejas pasiones. Celebramos, compatriotas, las fiestas y ferias de 1982 con paz y alegría, pero sobre todo con el firme propósito de trabajar por el progreso y el engrandecimiento de nuestra propia Valle sin los cuales es imposible entender el progreso y el engrandecimiento del resto del país. ¡Sed quienes sois sollerenses! Todo cuando os he contado, anoche, y que otros antes de mí, os habrán contado, es parte integrante de su historia. De esta historia pequeña que todos tenemos obligación de conocer para conocer mejor la historia del Antiguo Reino de Mallorca o la historia de las regiones de habla catalana y se todoslos pueblos de España en general. Para nosotros hijos de esta región, el Valle de Sóller, con el paisaje verdoso de sus huertos y sus olivares, con la visión encantadora de sus noches de Verano. Con las verbenas en Sa Botigueta, Es Xiclets, Es Replà , Ca Na Galiona, Es Menfis o los cafés de la Plaza de Fornalutx, de Ca'n Macià de l'Horta, de Can Reus, de Biniaraix, o del Puerto. El Valle de Sóller, señoras y señores, es el corazón de nuestra patria. Una patria que nuestros progenitores estimaron y nos enseñaron a amar. Sóller! Esta plaza con esta iglesia quasdi catedralicia.Les Casas de la Vila .La arquitectura Gaudina del Banco de Sóller.El tren de Soller y su tranvía . Es Mirador de Ses Barques, Es Pujol de En Banya, Son Angelats, Ses Argiles, El Camino de Sa Figuera, Balitx, Moncaira,, Ets Abats.Todo esto es nuestro pequeño mundo. Si no amamos esas cosas que vemos y palpamos cada día uno tras otro, como podemos pretender amar lo que queda de Mallorca y de España? Sed quienes sois sollerenses! Y como diría Costa y Llobera "nos encerreis sombríos en un hogar historico sin horizontes". Mallorca, todas las Baleares, las regiones hermanas del Principado de Cataluña y de Reino de Valencia. España entera, con sus virtudes y sus defectos.¡También ésto es nuestra Patria! La causa de la hispanidad es nuestra causa, Son estandarte voleirà nuevamente un día sobre las cimas de la Punta de Europa y el extranjero deberá amainar la bandera que con engnys, hay plantó un 4 de agosto de 1704. Triunfará uno día el sello hispànico sobre todas las islas del Caribe ¡Arriba los corazones sollerenses! ¡Arriba nuestras banderas! Amemos nuestra lengua, la de nuestros abuelos, la que se habla de Salses a Santa Pola y de Fraga a Alghero. No desprecios y respetemos las demás las lenguas usadas en España. Pasaremos horas de angustia, horas de gozo. Compartiremos instantes de ventura e instantes de desdicha. Venderán días de luto y días de gloria. Nosotros continuaremos tejiendo la bandera para la juventud y no renegaremos de nuestra sangre, de nuestro pasado, de nuestra historia,

Y al oír un ¡Viva Sóller! oíremos igualmente enardecidos un ¡Viva Mallorca! un ¡Viva la patria! un viva España1 He dicho

Notas

(1) El apellido Estada o Estade transformado en Estades a mitad del siglo XIX ya se encontraba el año 1400 en nuestro Valle de Sóller. Según el historiador Joaquin Maria Bover de Rosselló dos fueron las casas nobles del linaje sollerense .Los Estades Prom de Castelló o simplemente "Prom" y los Estades Prom de Moncaira o simplemente "de Moncaira.". Mi padre pertenecía por vía paterna a esa segunda rama. En cuanto a los "Bartola" se trata de un mote derivado de la castellanización del nombre Bartomeu (Bartolomé ).. Los Bartola, Estades de apellido, son descendientes de los Estades de Moncaira por el enlace matrimonial la de Bartomeu Estades de Moncaira y Penya de Monnáber con María Alberti Ozones, efectuado al año 1733. Uno de mis bisabuelos maternos Antonio Alberti Estades (Bufó) descendía por su madre de los Estades de Ca'n Bartola. Este bisabuelo

nació el 26 de septiembre de 1828 y murió, a los cincuenta y cinco años, él 25 de junio de 1884 dejando ocho hijos. >(2) Djerba es el nombre árabe. Aquí en España es más conocida por "La batalla de Las Guelves"

3 Título nobiliario del General francés Joachim Murat cuñado de Napoleón l º.

4) Victor Hugo, escritor y poeta francés

5) Guillem Colom y Ferrà, poeta sollerense 1.890-1.979 (De la Terra al Cor)

6) Alphonse de Lamartine ó Maurice Barrès pensadores y homesde letra franceses>.

EL PREGO

Llegit en l'Església Parroquial de Sant Bartomeu,de Sóller el diumenge dia dos de maig de dit any pel Cavaller de la Militar i Equestre Ordre del Sant Sepulcre Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal.

Deixant de banda l'any 1961 - Any del IV Centenari de la Gesta del 1561 a càrrec del poeta i mestre en gay saber Guillem Colom i Ferrà - el costum de fer un pregó a Sóller per les Fires i Festes de la segona setmana del mes de maig, data de 1972. El primer fou a càrrec del lletreferit local Miquel Arbona Oliver seguit l'any seguent per l'escriptor Gabriel Janer Manila. Ambdos tinguéren al saló teatre del Centre Parroquiak Victòria. L' any seguent, el també escriptor i poeta, Josep Maria Llompart i de la Peña en seria l'encàrregat conforme a tot protocol preestablert i ell coincident amb la investidura de dues joves solleriques " Ses Valentes Dones de Ca'n Tamany" que cada any eren escollides - i ara elegides - en recordança de dues germanes cognomenades Catalina i Francisca Casasnovas qui aquell 11 de maig de 1561 amb la barra que tancava la seva casa de Can Tamany haurien fet enfora a dos moros qui segons tradició les volien sequestrà. El pregó de Llompart de la Peña a.c.s. és feu com he dit i al igual que el de Janer Manila al Centre Parroquial Victòria.En anys posteriors ja es feren al Teatre-Cinema Alcazar del carrer de la Romaguera i en aquest indret es continuaria fent fins el 1981 en que el feu, el solleric Andreu Arbona Pizà, fill i nebot de dos respectats lletreferits de la Vall dels Tarongers com eren els senyors Miquel (el pregoner l'any 19729 i Andreu Arbona Oliver, de Can Queixal. El de l'any 1875 el feu el novelista solleric Miquel Ferrà i Martorell i sembla que fou a l'església parroquial de Sant Bartomeu El pregó de les Fires i Festes de Sóller,juntament amb la investidura de les Valentes Dones ha estat un acte social i cultural vistòs en el que han pres part destacada les autoritats del municipi. Pel que fa a la assistència de public i al ressò posterior del mateix acte, aquests han fluctuat segons les èpoques i segons qui ha estat el pregoner o pregonera. Jo vaig ser l'encarregat de fer el pregó de l'any 1982 nou anys després de fer el que Janer Manila havia llegit al Centre Parroquial Victòria. Era batle aleshores del municipi solleric Bartomeu Mayol Coll a.c.s. Crec que si no vaig errat, sóc el que vaig estrenar la llista de pregoners que l'han llegit des de l'altar major de l'església parroquial de sant Bartomeu on encara a l'hora d'ara (2013) - llevat d'una o dues excepcions per motiu d'obres - es segueix fent. L'assistència de public a aquest pregó meu la qualificaria més bé de regular. Tampoc vos diré que només venguéren quatre rates perquè no és aixi però nombrosa no ho fou. Talvolta el fet de no coíncidir amb l'acte de la investidura de "Ses Valentes Dones que es va segui fent uns quants anys al Teatre Alcazar li restàs public. Sobre aquest darrer punt confés tenir-ho un poquet confus. Vaig fer un bon pregó? Està clar que no sóc jo que ho tenc a dir. Els qui m'encarrregaren de fer-lo - la Comissió de Cuttra de l'Ajuntament de Sóller - me diguéren que havia estat bonissim i excel.lent. Però una cosa és el que te diuen per cortesia i compliment i l'altre és el que pensen en realitat. Jo crec que no vaig fer un mal pregó sino modèstia apart tot lo contari. La edició impresa feta a l'obrador de la imprempta Calatayud talvolta hauria pogut ser més reexida i en manco faltes. Sigui com sigui es pot llegir correctament i sino aqui el vos deix en aquest blogg....

" A la memòria dels meus pares Joan i Rosa que m'inculcaren l'amor a Déu i a la Pàtria!.

LA NOSTRA PATRIA TRIOMFANT ES VOL LLIURE IPROSPERA ENDARRRERA AQUESTS ENEMICS SEUS TAN UFANYS I TANT SUPERBEBS!

Magnific Senyor Batle,Il.lustrisim Senyor Conseller, Gentiles Valentes Dones,Distingides Autoritats.Amics i Amigues.Poble de Sóller.

Agraesc en primer terme a Andreu Arbona Pizà,Pregoner de les Festes de l'any passat,les seves amables paraules.Esper que elles,corresponguin als seus sentiments

Em present en aquesta tribuna del Pregó de Ses Nostres Fires,on any enrera m'hanprecedit il-lustres personalitats de les nostres lletres i homes de ciència i en aquest Temple consagrat a Déu,fa quasi cinc segles, pels nostres pares,testimoni viu de la nostra història amb el deix afrancesat del país que em vegé neixer i on els meus progenitors havienemigrat.Respatllat,però,per la confiança que els dignissims regidors de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament d'aquesta volguda població,han depositat en la meva persona. Em present,no, com han assenyalat alguns periodics com el "vecino de Fornalutx" que ho sóc i amb molta honra;però comun descendent d'aquesta Vall que gràcies a Déu no perd l'encant verdós dels seus olivars ni l'aroma perfumat seus horts..Com un fill d'aquesta vall que té els seus setze cognoms ,més inmediats,profundament arrelats en les entranyes seculars de la Roqueta Mallorquina. (Cognoms com Estades ( Prom Moncaira o Bàrtoles) Bisbal, Solivellas,Alberti,Bennasser,Arbona,Llaneras,Escalas,Montaner,Bisquerra,Mestre, Mayol (de Can Borràs), Barceló, Mayol i Coll,tots d'autentic encuny mallorqui.Ben arrelats,la majoria d'ells, en els liibres parroquiala i els pergamins dels arxius de la Vall.) I em present no per fer cap acte d'humiltat hipòcrit i esteril.Em present conscient de que potser no tengui una fesomia de galán de cinema", per a afermar,malgrat tots els entrebancs i totes les ironies,l'orgull de qui per les lleis de la genètica porta la sang dels antics linatges i la hidalguia del poblr on eixiren , entre altres heroís d'aquell temps enrera, Na Margalida Costurer, En Bartomeu Estada de Son Puça en Joan Arbona del Raig,. És per ameuuna satisfaccció fer aquesta recordança del patriotisme delsnostres avantpassats en aquesta església dedicada a l'ApostolSant Bartomeu, nom portat/duit perbastants cascendents meus.En aquesta església que, molts altres pobles de Mallorca envejerien tenir per a ells. On hi ha una capella de Sant Sebastià amb les armes de la meva familia.I és una satisfaccció rendir,abans de tot, homenatge al sacerdot Pere Bernat,fill del meu Fornalutx pairal i ,com a tal, fill de la Valll deSóller, que, com a responsable d'aquesta Santa Casa i Custodi de les Sagrades Formes impedi amb l'auxili del Suprem Creador que aquestes fossen profanades pels enemics del niostre país i de la Santa Fe Catòlica. Prou sabem el paper desenvelupat pelcristianisme entre la gent hispànica .Paper que haurem d'admetre no fou tan negatiu si ens adonam que de generacióen generació,els sollerics , merexeidors d'aquest nom, ens hem acostat al nostre Sant Cristet, cercant conhort, cercant salut. I com digué el nostre poeta no hem deixat de postrar-nos als peus de la Mare de Déu de la Victòria perquè " com a Madona d'una Santa Lllar,fes bones les nostres arrels".

Sollerics,Amics que m'escoltau . Fillls de Sóller! "Avui cantem i les glòries alabem dels nostres avantpasssats". Aixi parlava,pel IV Centenari, Mateu Oliver Maimó,felenitxer de neixença,solleric d'adopció que fou tants d'anys Director de la Banda de Música de la nostra Ciutat i escrivent de Ses Cases de la Vila.

Honor,doncs,alsavantpassats que, lluitaren en aquest poble,defensant vincles arrelats dins l'ànima i ielseu cor noble! No tenc la pretenció de contar-vos res que no hàgiu sentit de pregoners dotats de més titolls acadèmics i, sobretot,de més fluidée paraula.Es impossible que nombri totes les fites d'aquellla memorable dada que ocorri fa quatre-cents vint-iun un anys.Peròel convenciment que esmentarédavant vostre, serà amb l'intim convenciment de que mai permetreu que s'oblidi una pàgina tan bellla delnostre ahir.Ans al contrari ,voleu que ,aquesta pàgina no s'esborrrui de lavostra memòria ni ni de la memòria dels vostres fills. Salve,donss, oh poble d'herois! Salve oh pàtria inmortsl! El proper onze de maig ,farà quatre-cents vint-i-un any que l'any 1561 de l'Era Cristiaba, set mesos i un dia que el meu ascendent Gabriel Mayol compràs la heretat que,fins les darreries del segle passat XIX , pertanyí a la meva nissaga familiar, constituínt el segell caractaristic del llinatge que jo port/ duc; mil set-cents o mil vuit-cents homes entre turcs i algerins,capitanejats per un renegat calabrès com Luca Galleni,més conegut pel nom musulmàd'Ochiali,oficial de l'Armada de Dragut,al servei del Soldà de la Septima Porta desembarcaren a l'alba clara,al lloc dit de Ses Puntes, disposats a robar-nos elsnostres bens , profanar els nostres fogars i deshonrar les nostres donzelles. Eren aquells escamots de piratrd iaventurers,un exèrcit estranger,germans de raça i religió,dels qui,abans de la Gloriosa Dada Allliberadora del 31 de Desembre de 1229 en que la Creu i el Pendó dels quatre pals de sang onejaren dalt de les Torres de l'Almudaina, havien usufructuat aquesta terra que ja havia estat cristiana..

Venien per endur-se els estalvis dels nostres avis iper a fer captius,però tal volta ,també amb la idea venjativa de tornar usurpar el nostre casal. I convertir-nos en esclau d'un Culte conegut pel seu fanatisme i el seu fatalisme.

L'Armada de Draguti de Iussuf,amb els seus vint-i-tres vaixells. Aquesta mateixa armada que un any abans, dia per dia, havia derrotat la flota alservei del nostre Rei, del Rei de les Espanyes, en la illa tunesina de Djerba (2) , no podia comparar-se amb l'aplec c improvisat d'homes armats que manava el Capità Angelats.I entre els quals tan sols,Antoni Soler,nomenat sergent major i ajudant de capità ,era com a veterà dels exèrcits de l'Emperador Carles Quint ,l'úniv que tenia experiència en estrategia militar. Però aquests modests oficials com el Capità Angelats o el Sergent Soler .Aquests guerrers ,un poc obligats com Llorenç Castanyer,Pere Bisbal, Guillem Soler (Bescuit) de Binibassi,Joan Torres ( Salaverd),Bartomeu Mayiol (de la Baronia),Antoni Arbona del Raig, ( fornalutxenc, senyor de l'antiga heretat de Monnàber i del que sóc descendent directe del llinatge principal de la seva casa.actualment extingit en les branques mascles),Antoni Puigderrós (Alcanet), Jaume Oliver (Beferut),Miquel Canals,Nicolau Mooronxo, Joan Casasnovas (Tamany) i tantissims altres que allargarien massa la presenta relació , amb el magre armament que disposaven i la quasi nula ajuda rebuda de fora, llevat de la col.laboració de bunyolins,santamariers, i alaroners , quals serveus sembla no fou necessari utilitzar,tenien amb ells la força de la raó. La raó moral que sempre posseixen tots aquells que defensen no una pàtria abstraxta iimaginaria,sino un lloc ben concret. Un lloc humil talvolta però que per ells és el més formós de la terra;perquè aquest lloc és terra , sudor i casa seva

. Ells no pretenien recompenses materials. Ells no ambicionaven ni titols ni condecoracions.Ellls no somniaven passar a la posteritat com a herois de cap batalla. Tampoc els capitans Luis Daoîz i Pedro Velarde creïen ésser herois de la Independència Espanyola quan el 2 de maig de 1808, fa exactament cent setanta-quatre anys ,iniciaren la soblevació del poble madrileny contra la tirania del Gran Duc de Berg (3) i l'intrusisme estrangeritzant dels Bonaparts. Tots quants sollerics que l'any 1561 prenguéren part en aquella memorable jornada de Sant Ponç,recorrent horts i sementers de la nostra vall, ennoblint ,amb la sevaa bravura ,indrets de la nostra toponomia com el Camp de S'Oca, el Pont d'En Barona, el Coll de S'Illa, l'Alqueria de Sa Figuera, on un estol d'ells trobà cobri i taula posada a casa de l'honorable propietari Guillem Alcover-Bardi .Can Tamany , testimoni permanent del patriotisme i de l'honra de la Dona Sollerica , o carrers com els de Sa Mar, de l'Alou del Ravall o de Can Malcuinat, no cercaven glòries mondanes. Només els movia una cosa Complir amb el deure de defensar la pròpia herència. Tot aquest món senzill de parents i veïnats, amics i coneguts,amb el qual topaven cada dia. És per això que al sentir el Capità Joan Angelats dir'ls que " els traïdors ,damnosos ennemics de nostre Senyor Déu, volen tiranitzar vostres cases,robar vostres bens, deshonrar vostres mullers, i filles, i prenir-vos en cruel e iniqua captivitat" no feu falta pregar'ls perquè complissen amb l'obligació de bons fills, de bons veïns,de rebujaraquella onada eixorca i estrangera que les queïa damunt. Com la cosa més natural del món tenien consciència de pàtria. Fills d'una raça dreturera i forta, diria Mossen Costa i Llobera, el poeta de Formentor, no en volguéren ésser apòstates. Permeteu-me, estimats compatriotes,que interrompi aquesta na drració de noms,dades, fites i circumstàncies.I passi a descriure-vos quina era la Mallorca,l'Espanya politica que hi havia al segle XVI. Quan els moros en 1561 volguéren intentar de nou les experiències del Palmer,de Campos en gener de 1528, de Pollensa en 1550, de Vallldemosssa en octubre de 1552,d'Andratx en a l'any següent i d'Alcudia en octubre de 1551 i pel maig de 1558,totes elles,per sort nostra infructuoses, Felip d'Habsburg portava per renuncia del seu pare l'Emperador Carles Quint, les Corones del nostre Alt Rei En Jaume el Conqueridor i de Ferran III , el Sant Rei, de Castella.. Més conegut per Felip II,nombre que li corresponia seguint la corona castellana,deixà fama de monarca discutit pels seus criteris fonamentalment intolerants en matèria religiosa. Però mancariem al respecvte degut al rigor històric i a la veritat nua de les matemàtiques,si no reconeixiem que durant el regnat de Felip II,i de quasi tots els princeps de la Casa d'Austria,totes les nostres institucions autoctònes funcioinaven amb normalitat. Sota el ceptre d'aquest rei, model de reis absoluts. Aquest rei que hauria encés el fogó del seu propi fill si ,àquest últim, hagués abandonat la fe catòlica, Mallorca,amb les illes germanes de Menorca i de Eivissa-Formentera, tenia institucions de govern pròpies. La Carya de Franqueses, promulgada el 1º de març de 1230 pel Conqueridor,seguia essent la Constitució propia d'aquest regne. El Virrei, cvomandant suprem de les forces armades, era el representant del Rei i com a tal,haboitava l'antic palau dels reis mallorquins, el palau de l'Almudaina. Tenia el tractament d' "Espectable" .El Gran i General Consell era el Parlament de l'Illa. Estava integrat pel molts magnifics jurats i per consellers que reperesentaven els estaments militars, ciutadans, mercaders i menestrals de la societat mallorquina. La majoria d'aquests parlamentaris eren habitadors de la capital. la Ciutat de Mallorca o sigui lo que avui nomenam Palma, Palma de Mallorca o simplement Ciutat.,Però els pobles de la part forana, com el nostre, tenien la sev representació.. Pere Martorell, Pere Vallori i Tomeu Pagés en temps de l'Emperador, pare del monarca regnant,representaven a Sóller en aquest parlament insular. La Universitat de Mallorca, consistori de la Ciutat i tota l'illa, era el govern d'aquest Regne . Les demés viles també tenien la seva propia universitat, el seu propi govern. Al davant de la Universitat estava el Batle Reial.Aquest per un privilegi signat el 15 de juliol de l'any1381, pel Rei d'Aragó Joan lº, era nomenat de Reial Ordre. El Batle estava auxiliat per jurats que venien ésser els tinents batles o els ministres del Govern del Regne. Hi havia jurats de mà major i de mà menor en representació de la ciutat o vila propiament dita, aixi com jurats de mà mitjana. Els barrris o alqueries com eren ,aleshores a Sóller, Fornalutx,Sa Figuera,Castelló,Biniaraix, Binibassi, etc, també tenien en conjunt un jurat que els representava, Era el jurat de mà forastera. Finalment ,a l'entorn de cada jurat, estaven els consellers.Per altra banda tenim la Audiència Reial que, amb el Veguer al davant seu, administren Justicia en nom del Rei i com a Rei de Mallorques. El Regne de Mallorca és part integrant de la Corona d'Aragó. La llengua catalana és la llengua oficial d'aquest regne enmig de la mar. L'estandart dels quatre pals de guls en camper d'or, que portaven els antics comtes de Barcelona i els seus succcesssors els Reis d'Aragó, és la senyera oficial d'aquest mateix regne. El dret públiv i el dret privat s'apliquen d'acord amb els usatges de Catalunya. Pel que fa relació a la hisenda publica,aquesta és competència del Procurador Reial. En 1561 ocupava aquest càrrec En Jordi di Sant Joan. Tots els anys, i com manava la pragmàtica donada, el 14 d'agost de 1447, pel Rei Alfons V, el Magnanim, d'Aragó i que amb el nom de " sac i sort", venia aésser la Llei Electoral de l'època,deu dies després de l'elecció dels jurats i dels consellers de la Universitat, s'elegien els clavaris ordinaris i extraordinaris. Ells havien de recaptar, custodiar i intervenir els fons pecuniaris de la seva ciutat o vila.Fer els giraments expedits pels jurats com a ordenadors del pac resultant de la despesa pública. Els clavaris venien a ésser unamena de depositaris però amb més autoritat i autonomia.. Els comptadors també eren designats,cada anu,,ila seva missió era fiscalitzar les comptes donades pels jurats i maneh els diners de la hisenda municipal. ( La tasca dels clavaris i dels comptadors no cal dir que no era gens agradosa,aleshores). Senyores i Senyors. Hi ha vuit anys,i per aquesta mateixa avinentesa que celebram, Josep Maria Llompart deia, en el seu memorable Pregó de les nostres Fires: "La Terra de Mallorca, referit a l'època que descrivim, norajava llet i mel, el seu aire no era ensucrat com un xarop sino amarg com el saver". Encara que no comparteixci el juici de valor d'aquest admirat lluitador per la defensa de la nostra catalanitat com ha demostrat ésser, desde sempre, el poeta de Mondragó,seria un error,molt greu, no reconèixer les dificultats que per culpa del nostre Reri o per les incursions pirates dels moros,havia de patir el nostre poble, Aixi Alvar Santamaria i Arandes, en el seu documentadissim estudi sobre " el Vall de Sóller i la Mallorca del Segle XVI" ens parla de les penuries que passaven els nostres avantpassats.. Certment quan el Capità Angelats "pregava a la Mare de Déu,d'ésser bon escut en elcombat preservant-l's de tota nafra mortal" i demanava, a cada un dels seus soldats l'acompliment del deure ,no tot eren flors i violes.Sabem que la temporada 1559-1560 la collita d'olives, producte principal de la comarca, havia estat molt xerreca.(Valorada sols en trescentes vint-i-cinc lliures). Estava d'actualitat una llista de salaris del temps del Virrei En Gaspar de Marrades queno era gaire afalagadora . Per car la terra els homes tres sous i les dones un sou i dos diners .Un mestre de paleta coibra de cinc sous i sis diners a sis sous.La sega del blat era un poc més ben pagada.. Sis sous els homes i i dos sous i dos diners les dones. Els treballadors no qualificats cobraven un jornal de tres sous. Es treballava des de l'alba fins a la posta del sol.Això de les "vacances pagades" era una "conquesta social " que ni remotament somniaven els més optimistes. Només es descansava els diumenges i festes religioses de guardar.L'obligació dels mossatges i dels jornalers era la de fer feina i d'obeïr els amos qui ells, ademés de pagar-los el jornal, havien de procurar-los allotjament i "vetlar per la seva bona conducta". La vaga,per descomptat,no existia com a "dret".( Ara,aquest dret",hi havia , devagades, qui el prenia a expeses seves). Aixi ho demostra una ordenança del Sr.Virrei de l'any 1550: Los homes de jornal per haver-lo que volen dexan de fer faena,sabent que hi són obligats a fer-la, en gran dan, de aquells quels paguen y de la cosapùblica". Per contra,els imposts,les contribucions a l'erari pùblic,ells, noteniendesperdici. Per començar hi havia laimposició" que gravava amb dos diners per lliura la venda o traspàs de propietats inmobiliàries i efectes mobiliàris.Un altre gravament era el "vestical" que anava damunt les exportacions de teixits, carns i peixeteries; vins,blat, alials,civada etc,odamunt la compra , venda i redempció de censals. Damunt la producció i venda del vi es pagava el "quint" equivalent a la quinta part del seu valor. La "sisa" era un impost que's pagava damunt les viandes i fluctuava,segons la qualitat de l'animal entre quatre o set diners. Tampoc podem oblidar el pac de delmes sobre els cereals,óli i olives, la verema o les guardes de bestiar .I què direm de l'impost de la talla? Aquest rercàrrec que anava augmentantant segons augmentaven les necessitats del moment.Un impost que acordaren els jurats de la vila amb el vist i plau dels demés consellers i com ordenadorts de pagaments. Essent clavari Antoni Mayol,pel periode comprés entre 1560 i 1561,es cobraren unes mil cent cinquanta lliures en concepte de talles. El clavari que era elegit a Sóller idemés viles foranes, tots els anys,recatava aquest impost. Després ell donava compttes davant els oiïdors de comptes ol comptadors. Base ikmpositiva d'aquesta contribució eren els "stims" o evaluació de la propietat tant inmobiliària com mobiliària. Però no de tota la propietat,sino d'aquella que perteneixia a veïns que visquessen a la vall o fora d'ellaa, en tant que aquesta propietat propiertat s'hagués adquirida després del 24 de juliol de 1461. O sigui cent anys abans de la nostra inmortal gesta. Els jurats i els clavaris tenien cura de posar els " stims" al dia tots els anys.I cada deu anys es feia una revisió general.Tot contribuent que no estigués d'acortd amb la valoració assignada per la junta estimadora ,podia queixar-se ,portant prtoves adientes a davant els Corretgidors de la Vall. La decisió es podia recorrrer davant el Batle de la Vila, el quak també tenia atribucions judicials. i en darrrera instancia a davant el Senyor Virrei o el seu Lloctinent. Però el nostre poble,aquest poble solleric,aquests subdits forans del Regne de Mallorca,oblidarà misèries iinjusticiers.Oblidarà la carestia de la vida ila puja continua de preus a l'hora del perill i del'amenaça. Un instinct innat de conservaciól,un cert sentiment tribal exaltarà el noble patriotisme d'homes con Pere Bisbal ( Garrova), el Pare Baró, Llorenç Castanyer, Pere Ferrà (Petit), el fornalutxenc Joan Ripoll; o de dones ,valentes i arromangades, com Margarida Nadal o Margarida Custurer. El poble de Sóller,un poble ben llluny i tavolta desconegut a la Cort d'En Felip II;un poble que enfront de l'armada invasora només disposava d'algunes talaies d'observació en el Port,el Coll de S'Olla o el Coll de Biniamar,una bombarda a l'atararassana del Port que desset anys abans, havien pagat a Mossson Sancty Marti i uina cinquantena, mal comptada,d'arcabusos,donarà l'onze de maig de 1561,glòria i lustre a la Corona de les Espanyes. Tots els que pietosament han mort per la pàtria tenen dret al record i a la pregària dels seus compatriotes.(4) No oblidfem mai tots aquells que, en aquella hora i al llarg dels segles an vessat la sang en defensa de la nostra Llibertat. Els murs d'aquest Sant Termple que s'atreviren a profanar els sicaris del Profeta de l'Islam, són testimonis de la mort heroica de sacerdots con Gaspar Miró o Guillem Rotger ,caiguts valentament en la seva defensa. -" Terra de nostres batalles.Terra dels nostres amors,heu-les aqui les deixcalles del teu hloriós passat! - (5) En el núme

ro que el setmanari Sóller edità amb motiu de ses noces de diamant,hi ha un article d'un mestre d'escola nomenat Pere Terrassa,on entre altres coses es pot llegir: " Estimar la pàtria és estimar el Sol, és tenir nervis que vibren,és sentir els impulsos de la sang,és fer de llecor una rosa de fe o una rosa d'amor,és saber que hi ha un cervell en nosaltres i que en nosaltres viu un esperit. Indubtablement , senyores i senyors, aquest era el patriotisme dels nostres avantpassats .Dels sollerics que hi havia l'onze de maig de 1561. Estimats amics. Al llarg de la seva petita però activa història ,la Vall de Sóller ha donat fills ifilles que l'han honrat en els camps de la politica ,de les lletres i de les arts. Aixi, pel 1399 regnant Jaume II,fill del Conqueridor i germà d'En Pere III d'Aragó, el solleric Bernat Mascaroles fou un dels sindics del Regne de Mallorca de més fama.Entre 1460 i 1483 sollerics com Joan Colom,Joan Castanyer,Antoni Trias,Andreu Comes, Bartomeu Arbiona,Bartomeu Vidal o Joan Alcover honraren amb la seva presència, les tasques parlamentaries del Gran i Generak Consell. Després en 1514 vendrien Pere Barrera i Damià Deyà.Quan la guerra de la Independència d'Espanya contra els francesos,un solleric que no necessita presentació com el Bisbe Nadal prendrà part activa en les tadques de les Corts Constituents de 1812,i com Bisbe de la seva Mallorca nadiva treballarà per estirpar tots els prejudicis existents contra els suposats descendents de jueus conversos. I en temps més recents , ja dintre aquest mateix segle XX, Jeroni Estades i Llabrés, de l'honorable branca dels Estades de la Casanova,fill i nét d'apotecaris,serà cap local del Partit Conservador de Mallorca i Diputat al Congrés.Enguany,per cert al mes de desembre commemorarem el cinquantenari de l'obit d'aquest patrici que fou l'iniciador de l'obra del Ferrocarril i el seu prime director- gerent. A l'hora d'ara,jo pens que és de tots, cooneguda la tasca de Miquel Soler en el Consell Insular de Mallorca. Les pintures d'En Gori Bauçà en el segle XVII i les contemporànies de Tofol Pizà,del seu nebot politic Juli Ramis o de Bernadi Celià enriqueixen l'art universal del pinzell.

Els noms de Pere Ripoll,arxiver d'aquesta parroquia,autor d'una "Història de la Victòria que obtinguéren los de Sóller contra los turchs als 11 de maig de 1561" escrita en 1652; del cartoix Pere Joan Coll,autor d'una " biografia de la Beata Caterina Thomas " en 1775; de Josep Rul.lan i Mir, de Joan Pons i Marqués, de Joab Marqués Arbona,de Joan Baptista Enseñat ,de Guillem Colom Ferrà, de Guillem Colom Casesnovas,de Miquel Serra Pastor,de Francesc Pérez i Ferrer, de Guillem de Torrella ,etc estan lligats,per sempre, a la República de les Lletres i de les Ciencies.

Sollerics! Han passat quatre-cents vint i un any d'aquella històrica dada. El noble soldat valencià En Guillem de Rocafull,un dels millors estratègesen matèria d'armament de la seva època,que representava l'0mbra solitaria i atormentada de l' hoste del Monestir del'Escurial com Virrei del seu Regne de Mallorca,ja fa estona que reposa el seu darrer somni. També els ossos del seu lloctinent Antoni Forteça, delVeguer de Mallorca Antoni Saforteça, del Procurador Reial Jordi de Sant Joan,del Bisbe Didac d'Arnedo,del Vicari General Gaspar Baró,del Capità Joan Angelats,del Sergent Soler ,del nostre Batle Reial Pere Canals,del meu avantpassat Salvador Custurer(pare de l'heroína Margarida Custurer)en la casa de qui,sempre, s'hospedava el Sr.Virrei cada cop que feia estada a la nostra vall;de les mateixes Valentes Dones,del seu germàJoan, mort valarosament,al camp de batalla,fa molts anys que són pols. Benvolguts compatriotes " és de la cendra i de la pols dels nostres morts que està feta la sava espiritual de la Pàtria". Sollerics podem enorgullir'ns de les gestes dels nostres pares , del seu esperit de lluita i sacrifici. . " S'hi ha un païs que des de el primer instant té dret al nostre amor és el nostre..La Pàtria eterna d'ahir,d'avui ide demà. La Llar dels nostres avis. Terra d'homes valents i intreèpids i bons que l'adversari més obstinat, no ha pogut vèncer sense deixar'ls d'admirar". ( 6 ). Nosaltres, deia fa poc el Tinent General Don Guillermo Quintana Lacaci ,referint-se a tota Espanya en el seu comiat a una unitat de la Capitania General de Madrid establerta a Caceres," nosaltres,les nostres idees,pñassarem;però la nostra pàtria continuarà a través de la història venidera". Quatre cents vint i un any han passat d'aquell solemne funeral que aci mateix ,Mossen Pere Bernat ,el meu conciutadà fornalutxenc , celebrava en aquest mateix lloc en preseència del Senyor Virrei i de les principals autoritats tant del Regne com de la nostra Vila pel record etern de les victimes. Quatre cents vint i un any han passat d'ençà que el prevere Antoni Bisquerra pronuncià aquella emotiva oració funebre exaltant la honestitat i la defensa del seu pudor que feu Na Margarida Nadal. Tu ets la honra del nostre poble! Swnyores i Senyors. A l'hora d'ara no hi ha moros que vulguin desembarcar a Ses Puntes, o presentar batalla al Camp de S'Oca o en Es Pomt d'En Barona. A l'hora d'ara no hi ha moros que vulguin despullar el tresor d'aquesta església o deshonrar les nostres dones, mares o germanes. Però alerta. L'enemic no dorm mai. És més subtil..Més astut. Sovint, infiltrat en la nostra mateixa comoditat, indiferència o desidia.Alerta amb totes aquestes persones que pretenen que aci és inutil fer. res. Que les autoritats ho fan malament. Que obstrueixen o malparlen de qualsevol canvi que no sia del seu agrat..Que infiltren , als nostres joves i al-lotes idèes negatives iirrespectuoses sobre Déu, la patria,la familia, la religió, ola milicia..Que fan befa dels seus simbnols i institucions, Alerta amb tots aquests que no tenen escrupols en justificar'ns o almenys tolerar :drogues, avortament,delictes contra les persones i els seus bens.

Sollerics! Dempeus ! Sapiguem , seguint l'exemple del Capità Angelats, de Ses Valentes Dones de Ca'n Tamany, del Pare Baró,dir no a tot aquell que vulgui sembrar idèes estranyes al nostree taranà, contraries a les nostres creènces o al progrés.Diguem no a tot aquell que preten no facem politica per ell poder imposar'n més facilment la seva. Diguem no als enemics de la nostra llengua ancestral .Diguem no als qui ens diuen que aquesta llengua no serveix per res. Que la normalització linguistica del català és atemptar contra la unitat d'Espanya. Foragitem sense cap mena de contemplacions,aquests separadors, de les nostres llars.

Enrera tots aquests que voldrien que continuem éssent una Mallorca provinciana.Una Mallorca sense senya d'identitat o que ha perdur aquesta s que ha perdut aquesta senya. No a tots aquests que a la dreta i al'esquerra voldrien retornar'ns a èpoques de totalitarismes, de rentats de cervell, de prohibicions i manipulacions de l'ús de la paraula, de la lletra o fins i yot, del pensament. Enrera igualment als qui abusant de la llibertat creen un clima permanent d'inseguritat o d'alarma;o pregonen noves sensacionalistes que només poden afavorir als enemics de la LLibertat,de la Democracia i de l'Imperi de la Llei. Moltes coses ,senyores i senyors, han quedat en el "tinter"· referent a n'aquell històric 11 de maig de 1561. M'hagués agradat parlar-vos de la problemàtica dels seus menestrals,:sabatees com Pere Pons o mestre Macià,fusters com Miquel Canals, Antoni Canals, o Jaume Castanyer,picapedrers com Pere Vidal o Jeroni Marsal. Aquella incipiienta menestralia sollerica. Perque no ens hem de xeeure ,senyores i senyors, que l'Armada d'Ochiali venia a expoliar un poblet d'infeliços camperols que feien feina per mitja fdotzena d'mos que passaven el temps a jugar a cartes ocaçar tords. En 1561 no hi havia els avanços que disfrutamavui. Estava molta enfora aquell 8 de juliol de 1847 en que un carruatge manat pel nostre convesi Bartomeu Mayol atravassava ,per primera vegada, la novella carretera del Coll. En 1561 no hi havia carreteres .Tan sols camins de raietes per anar a peu o colcant a cavall, mul o somera. L'analfabetisme anava vent en popa. Fins i tot persones que ocupaven càrrrecs de molta responsabilitat i prestigi no sabien llegir ni escriure.Però és molt probable que el gran esplendor intelectual que havia d'ssolir Sóller a final del segle dinou o a primaries de l'actual Segle XX, amb la venguda de de les monges escolàpies, dels frares de La Salle o dels Sagrats Cors ,perquè no ho dubteu, sollerics, que aquest és un poble peoner en el desenvelupament de la cultura a Mallorca. Es degut a la húmil llevoreta que, en el segle XVI sembraren aquells incompresos i mal pagats mestres de primeres lletres com Antoni Castanyer o mestre Benet Bauçà. Ells mereixen el nostre homenatge perquè posaren la primera pedra del Sóller culte que ens han deixat els nostres pares. Mancariem a la veritat i al rigor històric si no reconexiem que, en 1561,hi havia molta misèria. Molta ignorancia, molta riquesa mal repartida (encara que no tanta com es preten ) puix que no cal oblidar que un 50 % de les finques o terres dcultiu ,perteneixien a petits propietaris.Més en 1561 hi havia una civilització primerenca i amb tot l'obscurantisme que se li vulgui atribuir; però civilització al capi a la fi. Una civilització en la qual certment la comunitat de preveres d'aquesta Església Parroquial o la comunitat de franciscans observants del Convent de Jesus han jugat un paper destacat. Senyores i Senyors. Autoritats ! Poble en general ! Perdonau l' extensió d'aquest pregó de la nostra Festa Major per excel.lència . Altres l'han fet,el faràn millor que la meva persona.No us vull cansar per massa més temps. Els sollerics que, coma lleons rebutjaren l'agresssió de l'infael i de l'estranger fins a fer el sacruifici de les seves propies vides, no ho feren perquè visquesssem només de records inutils i de velles passions. Celebrem ,compatriotes, les festes i fires de 1982 amb pau i joia, però sobretot amb el propòsit ferm de treballar pel progrés i l'engrandiment de la nostra pròpia Vall sense els quals és impossible entendre el progrés i l'engrandiment de la resta del país. Siau qui sou sollerics ! Tot quan vos he contat ,anit, ique altres abans meu , vos hauran contat ,és part integrant de la vostra història. D'aquesta història menuda que tots tenim obligació de conèixer per conèixer millor la història de l'Antic Reialme de Mallorca o la història de les contrades de parla catalana i se totsels pobles d'Espanya en general. Per a nosaltres fillls d'aquesta contrada ,la Vall de Sóller,amb el paísatge verdós dels seus horts i dels seus olivars ,amb la visió encisadora de les seves nits d'Estiu . Amb les revetles a Sa Botigueta,Es Xiclets,Es Replà, Ca Na Galiona,Es Menfis o els cafès de la Plaça de Fornalutx ,de Ca'n Macià de l'Horta, de Can Reus, de Biniaraix,o del Port. La Vall de Sóller,senyores i senyors, és el cor de la nostra pàtria. Una pàtria que els nostres progenitors estimaren i ensensenyaren a estimr. Sóller! Aquesta plaça amb aquesta església quasdi catedralicia.Les Cases de la Vila.L'arquitectura gaudina del Banc de Sóller.El tren de Sóller i ES Tramvia des Port.Es Mirador de Ses Barques,Es Pujol d'En Banya,Son Angelats, Ca's Bernats, Ses Argiles, Es Cami de Sa Figuera,Balitx, Moncaira,,Ets Abats.Tot això és el nostre petit món. Si no estimam aquestes coses que veim i palpam cada dia un darrera l'altre , com podem pretendre estimar el que queda de Mallorca i d'Espanya?

Siau qui sou sollerics ! I com diria Costa i Llobera " nous tanqueu ombrivols en una llar històrica sense horitzons". Mallorca,totes les Balears, les regions germanes del Principat de Catalunya i del Regne de València. Espanya entera, amb les seves virtuts i els seus defectes.També això és la nostra Pàtria! La causa de la hispanitat és la nostra causa, Son estandart voleirà novament un dia damunt els cims de la Punta d'europa i l'estranger haurà d'amainar la bandera que amb enganys ,hi plantà un 4 d'agost de 1704. Triomfarà u dia el segell hispànic damunt totes les illes del Caribe

Amunt els cors sollerics! Enlaire les nostres banderes ! Estimem la nostra llengua, la dels nostres avis, la quw es parla de Salses a Santa Pola i de Fraga a l'Alguer. No menyspreuem respectem les demé Passarem hores d'angoixa,hores de goig.Compartirem instants de ventura i instants de dissort. Vendràn dies de dol i dies de glòria. Nosaltres continuarem teixint la senyera pel jovenr i no renegarem de la nostra sang, del nostre passat,de la nostra història, I al sentir un Visca Sóller! sentirem igualment enfervorits un Visca Mallorca! un Visca la pàtria! un visca Espanya! He dit

Notes (1 ) El cognom Estada o Estade transformat en Estades a meitat del segle XIX s'establi vers l'any 1400 a la nostra valll. Segons l'historiador Joaquim Maria Bver de Rosselló dues foren les cases nobles del llinatge solleric.Els Estades Prom de Castelló o simplement "Prom" i els Estades Prom de Moncaira o simplement "de Moncaira.". El meu pare perteneixia per via paterna a n'aquesta segona. En quant als "Bartoles" es tracta d'un malnom derivat de la castellanització delpatronomic Bartomeu..Els bartoles, Estades de cognom, són descendents dels Estades de Moncaira pel casament de Bartomeu Estades de Moncaira i Penya de Monnàber amb Maria Alberti Ozones, efectuat a l'any 1733. Undels meus besavis materns Antoni Alberti Estades (Bufó) descendia per sa mare dels Estades de Ca'n Bartola. Aquest besavi nasqué el 26 de setembre de 1828 i mori, als cinquanta-cinc anys, ell 25 de juny de 1884 deixant vuit infants. (2) Djerba és el nom arab. Aci a Espanya és més coneguda per "La batalla de Las Guelves" 3 Titol nobiliari del General francès Joachim Muratcunyat de Napoleó lº (1767-1815) 4) Victor Hugo,esrfiptor i poeta francès (1802-1885) (Morceaux Choisis -Librairie Delagrave- Paris 1923) 5)x Guillem Colom i Ferrà,poeta solleric 1890-1979 ( De la Terra al Cor) 6) Alphonse de Lamartine ó Maurice Barrès pensadors i homes de lletres francesos